Menú Abonats

Controla l’estrès dolent

El sisè consell del llibre fa referència a un del problemes més grans que tenim la societat actual… Aquí el teniu:

Potser us sorprèn que el títol del capítol sigui controlar l’estrès dolent… Estic dient que pot existir un tipus d’estrès que sigui bo? Doncs si, perquè l’estrès pot ser bo, i pot ser dolent.
Sapolsky en el seu aclamat llibre: “Perquè les zebres no pateixen úlcera” ens dóna les claus per distingir entre el que seria l’estrès bo i el “distrès” o estrès dolent.
Evolutivament, el nostre cervell tenia un sistema de protecció que consistia a generar un pic de cortisol (una hormona que ja ha sortit al capítol del ritme circadià, i que el que fa és activar-nos) davant d’una situació de perill. És el concepte de lluita o fugida. És a dir que davant d’una situació extrema ens preparàvem per afrontar-la o bé per escapolir-ne d’aquesta si la cosa no pintava massa bé.
Això seria una situació d’estrès on el cortisol fa la seva funció i pot arribar a salvar-nos la vida. És a dir, un estrès bo. Els animals (com en l’exemple del llibre que us comento i el cas de les zebres) actuen igual. Si detecten un depredador, per exemple, lluiten o s’escapen. Tenen un pic d’estrès molt elevat que compleix la seva funció i després desapareix. Els nivells de cortisol tornen a ser els normals. Nosaltres, al llarg de la nostra evolució teníem situacions similars, de perill extrem, i actuàvem igual.

Perquè diem que l’estrès és dolent?

Perquè amb l’evolució, les situacions han canviat. Ja no hem de fugir de situacions de vida o mort (en general, i afortunadament). Ja no ens hem d’escapar del depredador i posar-nos les piles en segons per salvar la vida.
Ara el que succeeix és que patim situacions d’estrès que no tenen un perill tan real com abans, però que el nostre cervell detecta que ens preocupen. Llavors activa el cortisol, i en lloc de baixar els nivells quan el perill ha passat, aquest es manté crònicament elevat a causa del fet que les preocupacions que ara patim no es resolen en uns instants de lluita o fugida. Ara no ens preocupa el lleó. Ens preocupa pagar la hipoteca a final de mes, ens preocupa que el “jefe” no ens valori el que creiem que ens mereixem, ens preocupa aprovar aquell examen tan important…
I, evolutivament, no estem preparats per aquests nivells d’estrès crònic, que no posen el cos al límit durant uns segons i prou, sinó que es mantenen a uns nivells més baixos però durant molt temps en funcionament …i que, si no els controlem, ens fan emmalaltir.
Aquest és l’estrès dolent.
Però aquelles situacions que ens fan sortir de la zona de confort, que suposen un repte puntual, que ens estressen però que tenen un final… aquestes situacions són positives perquè ens fan més forts.
Patir una mica de fred pot fer el sistema immunitari més fort. Patir-ne massa ens farà engripar. Portar els músculs un punt més enllà d’on anem sempre ens farà més forts. Passar-nos d’intensitat ens lesionarà.
Per tant, en el tema de l’estrès i totes les situacions que ens poden provocar estressar-nos (i que poden ser diferents per cada persona), la clau és buscar la manera de què no siguin cròniques. Hem de trobar vies de fugida que ens ajudin a baixar els nivells de cortisol, que no espremin les glàndules suprarenals de manera continuada, perquè si no, ens posarem malalts.

Com dur a terme aquest consell:

– No caure en l’error de menjar aliments processats i saborosos artificialment creats, ni abusar d’estimulants com el cafè o l’alcohol per obtenir una recompensa immediata que ens faci sentir momentàniament millor, però que sabem que a mitjà i llarg termini no només no ens ajuda sinó que provoca més estrès al nostre cos perquè l’inflama per dins.
– Dormir les hores necessàries per llevar-nos descansats i tenir el cos i la ment a punt per afrontar els reptes del nou dia.
– Practicar esport. Sabem que és el mètode més efectiu per baixar els nivells de cortisol i per general endorfines, unes altres hormones que provoquen sensació de benestar. Si pot ser a l’aire lliure i que ens toqui el sol, molt millor. Però si no, a casa o al gimnàs. Aquí entraria [www.clubsalutonline.cat]amb els cursos de posar-se en forma i de cos i ment.
– Riure. Està demostrat que a mesura que ens fem grans cada cop riem menys. Riure ens activa molts músculs i torna a generar endorfines com l’esport. Una bona manera consisteix a buscar una pel·lícula que ens agradi i que ens faci riure. Fa uns anys es va fer un estudi on col·locaven un llapis entre els llavis i el nas per forçar el somriure a la cara i van observar que les persones que ho practicàvem reduïen els seus nivells d’estrès. Somriure es pot entrenar i si es practica sovint, cada cop és més fàcil i efectiu.
– Meditar. No sóc un expert en aquest tema, però sí que existeixen moltíssims estudis que afirmen que uns minuts de meditació al dia aconsegueixen controlar tots aquests pensaments que en provoquen tenir l’estrès elevat crònicament. Recordeu el capítol del cervell i el dolor. Ja sabem qui mana. Tim Ferris, un dels meus autors preferits, explica al seu llibre “Armas de titanes” que el 80% de les persones d’èxit que ha entrevistat (i creieu-me que en són moltes) coincideixen amb el tema de fer meditació per mantenir els nivells d’estrès controlats i millorar el seu dia a dia. Definitivament, ho hauré d’incorporar…
– Com que tots els consells del llibre es retroalimenten, si seguiu els altres nou, aconseguireu controlar l’estrès i que sigui un factor que ens ajudi a, puntualment, sortir de la zona de confort i progressar, no a emmalaltir.

Encara no hi ha cap comentari

Deixa un comentari