Menú Abonats

Pren el sol

En el setè consell del llibre parlem de la importància que té prendre els sol amb mesura:

Si us hi fixeu, cada vegada anem introduint més conceptes relacionats amb l’evolució. Podem afirmar que la salut va íntimament lligada a una coherència evolutiva. Això no vol dir que no s’hi hagi d’aprofitar tots els beneficis que n’aporta la tecnologia, però si què és bàsic no deixar de banda analitzar d’on venim i com es comporta el nostre organisme en relació a com ho feia abans.
Prendre el sol és un altre d’aquests temes que genera controvèrsia, principalment pel tema dels melanomes i de l’increment de càncers de pell dels últims anys.
Però el sol és la principal font de vitamina D que tenim. Aquesta vitamina que actua com si fos una hormona és una de les claus de la nostra salut per la multitud de funcions essencials en les quals intervé. Alfonso Bordallo([https://twitter.com/\_muscleblog])un fisioterapeuta i professor universitari, que argumenta tots els seus comentaris amb el suport de l’evidència científica, va escriure aquest post ( [http://www.muscleblog.es/2014/06/la-historia-no-contada-del-cancer-i-el-sol-las-cremas-y-la-epidemia-de-melanomas/%5D])fa uns anys al seu blog que us enllaço aquí perquè ens explica molt detalladament el la importància que té el sol per la nostra salut, i que jo us resumeixo.

Beneficis del sol i la vitamina D

Com comentava, el contacte del sol sobre un relleu elevat de la nostra pell es metabolitza en vitamina D. Aquesta vitamina és tan important que, per exemple, les persones amb nivells més elevats tenen un 250% menys d’incidència de patir malalties cardiovasculars, però també menys possibilitats de patir malalties metabòliques com la diabetis, fractures, osteoporosis, problemes respiratoris i moltíssims més beneficis que podeu trobar en l’article d’ Alfonso Bordallo.
El problema apareix quan a les recomanacions oficials només ens alerten dels problemes del sol, i no dels seus beneficis.
Evidentment que prendre el sol a l’estiu de dotze a quatre del migdia estirats a la platja sense protecció solar és una bogeria. O cremar-se per anar a caminar vuit hores a ple sol. O fer UVA fins a estar més vermells que un tomàquet per lluir bronzejat a l’hivern.
Però si tornem a la lògica evolutiva a què anem fent referència, realment creieu que abans hi havia cremes solars? No. Però tampoc s’estiraven a ple sol per una qüestió estètica.
Si el nostre cos va realitzant una adaptació progressiva al sol, intentant prendre’l una estoneta cada dia a l’hivern i primavera, i evitant les hores de màxima radiació a l’estiu, possiblement no fa falta crema solar (que tampoc sabem si la seva composició química ens ajuda o ens perjudica…), i els nostres nivells de vitamina D seran òptims tot l’any.

Com dur a terme aquest consell:

– Intentar realitzar esport a l’aire lliure perquè ens toqui el sol, i els mesos d’hivern encara més, amb zones de la pell que quedin descobertes un cop hàgim escalfat.
– Prendre el sol tot l’any d’una manera progressiva, i els mesos d’hivern si és necessari i tenim nivells molt baixos de vitamina D, suplementar-la sota prescripció mèdica.
– No prendre el sol en les hores de màxim risc, hem d’evitar cremar la pell, així no aconseguim cap benefici. Hem d’adaptar-nos a l’època de l’any i al temps d’exposició que accepti el nostre tipus de pell.
– Racionalitzar la crema solar. Buscar-ne de la màxima qualitat amb el mínim de productes químics que hagin demostrat que poden donar problemes. Només fer-ne ús en casos de necessitat real. Una samarreta prima de màniga llarga pot arribar a ser més útil que la crema solar.

Encara no hi ha cap comentari

Deixa un comentari